No podria afirmar-ho, però l'expressió dels seus ulls en aquellmoment era tan misteriosa, tan plena de l'esclat d'un alegriainterior ... que de sobte es va acudir pensar que s'havia inventattot allò, tot el que havíem viscut junts i tot el que m'haviaxiuxiuejat tantes vegades a l'orella.
¿Tot era una mentida molt ben elaborada?
Vaig estar a punt de preguntar-li si m'havia pres el pèl, si haviajugat amb mi, però de seguida vaig comprendre que mai m'hodiria.
D'alguna manera o altra, havia aconseguit que li cregués, i aixòera l'únic que realment importava.
Mentre hi hagi una persona que es la crea, no hi ha cap història que no sigui veritable.
